LA FRASE

Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que s'en recordin.

El Petit Príncep

diumenge, 16 de novembre de 2014











Diuen que la saviesa no està en els llibres, sinó en les persones que la transmeten. La cultura és quelcom invisible, però que ens envolta i ens cobreix i ens identifica com a societat, tot ajudant a situar-nos com a individus.
“És absurd que l'escola es tanqui en si mateixa, que pretengui fer una illa en lloc de deixar entrar i fer un intercanvi educatiu continuat amb l'entorn. Concebem l'escola, no tan sols com un centre educatiu, sinó també com un espai comunitari i de trobada.”(Benlloch.M, Feu. M.T, Sellarès. R. Com fer escola de tots i per a tots. Temes d'Infància. Barcelona 2002).




Moments compartits, batalletes de castanyades passades, cooperant per a crear un clima acollidor i protector. Un matí amb vàries generacions, amb multitud d’experiències per a compartir durant una estona de passeig envoltats d’una natura roja i groguenca, on les mirades afavorien una xarxa d’afectuoses relacions. On unes veus pausades i relaxades establien petits o grans diàlegs. Persones de diferents generacions amb una complicitat extraordinària. Avis que volien fer gaudir als menuts, i menuts que no perdien de vista als grans. El plaer de fer feliç a l’altre. La innocència i la tendresa pròpia dels infants, junt a la saviesa i la protecció de la gent gran. Ens han aportat un matí carregat d’emocions.


Un dels objectius que ens proposa el currículum és la comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa. Fent aquest intercanvi de relacions amb la gent gran del poble, permet als infants sentir-se part activa de l’entorn, sentir-se part de la societat i els ajuda a valorar un dels majors véns que tenim com a societat: la gent gran. I com a qualsevol aprenentatge, res és unilateral, en aquest cas tots ens beneficiem d’aquesta font de recursos humans, doncs per a  la gent gran, els aporta vitalitat, responsabilitat reviure, mostrar la seva experiència i entendre la vida des d’una altra perspectiva, la dels infants.

I tot això ho hem aconseguit en un sol matí, on els avis més experts van torrar castanyes a l’escola junt amb la castanyera, que els infants més petits van poder gaudir d’ella. Mentre, un altre grup d’avis i infants va sortir de passeig, agafats de mans desconegudes però que els donava seguretat i confiança. Ràpid van establir relacions, els uns i els altres explicaven vivències, tot interessant-se per l’altre. Durant el passeig alguna veueta entonava una cançó, d’altres recordaven a la caputxeta vermella mentre ens endinsaven a un paisatge tardorenc. De cop, tots gaudíem del llençar fulles seques ben amunt... El cansament ni es notava perquè l’emoció era l’únic sentiment que ens envoltava.

I per acabar, que millor que compartir un esmorzar, amb els panellets fets pels infants, i les castanyes torrades per la gent gran.

Qui diu que l’escola són quatre parets?

                                     


                                                             




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada