LA FRASE

Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que s'en recordin.

El Petit Príncep

dilluns, 4 de novembre de 2013

UN JARDÍ ON LES HISTÒRIES NO S'ACABEN



Deia Ferrière "El nen estima la natura i l'hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l'hi hem tret; li agrada moure's i l'hem immobilitzat; li agrada parlar i l'hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria; volia seguir la seva fantasia i l'hem impulsat a fugir-ne; volia ser lliure i l'hem ensenyat a obeir passivament"

Els espais exteriors són tan o més rics que els interiors, doncs ens ofereixen un munt d’olors, de sensacions, de possibilitats, però cal que aquests espais, també tinguin un plantejament, una distribució i uns materials que afavoreixen i respectin els ritmes i interessos de cada infant, a l'hora que propiciïn el compartir les experiències viscudes i les descobertes.
I això és el que estem observant a l'espai exterior de l'escola, un espai on vivim i convivim.  

Un cop els infants perden l'interès per l'espai interior, obrim l'hort i anem a collir els fruits o a regar, però a vegades sorgeixen improvisacions com aquestes:

Quan anem a buscar les regadores, algú descobreix un test i terra, aleshores diem de fer més gran l'hort. Ràpidament s'hi afegeixen altres companys per organitzar l'espai amb les canyes que hem tret dels tomàquets, i les pedres. 
Uns comencen a fer grafismes a la sorra, i una petita mà els va resseguint amb les pedres blanques. A l'hora dues nenes parlen entre elles de com omplir el test amb la sorra...
Quan acaben ho col·loquen i és el moment de decidir entre tots què plantar.
Acorden plantar un tomàquet i també una pedra. Davant la meva sorpresa, m'argumenten que les pedres es planten perquè surten de terra.

Un altre dia, passa el mateix però amb un grup totalment  diferent. En aquest cas fan el mateix procés però planten troncs.

A part del seguiment que anirem fent per intentar treure conclusions sobre les coses que es planten perquè creixen o donen fruit i les que no, és sorprenent la implicació conjunta per construir amb una estètica molt acurada. És fa difícil separar la descoberta de la creació, o potser val la pena simplificant parlant d'una descoberta creativa...






















I la creativitat segueix a cada racó on els infants es senten lliures, i comencen a fer dibuixos gegants, passatgers, doncs son difícils de mantenir, tot i que els menuts els tenen gran respecte i intenten no trepitjar-los.


Això és un petit recull de tot el que succeeix un matí a l'espai exterior, i aquest cop ens hem centrat en l'observació de l'aspecte més creatiu, més estètic, però tal i com ha de ser l'escola, estem en un espai de vida, on les relacions i els lligams cada cop són més estrets i les descobertes de l'entorn, del propi cos i de la quotidianitat transformada en joc, són el motor que ens fa estar atentes per tal d'oferir els materials que aquests menuts necessiten per seguir creixent.
Així, que... CONTINUARÀ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada