LA FRASE

Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que s'en recordin.

El Petit Príncep

dissabte, 15 de setembre de 2012

TEMPS PER A "ADAPTAR-NOS"



Qualsevol canvi necessita un temps per a ser assimilat, per a ressituar-ho a la vida, per a adaptar-nos a la nova situació. Pensem en els primers dies de la facultats, els primers dies de pràctiques, quan comencem una nova feina, una nova escola...
Contigo, Lorenzo Quinn
Per a moltes criatures és el primer cop que es separen del seu nucli familiar, i en conseqüència, és el primer cop que les famílies es separen dels seus fills. Emocionalment és un moment molt dur per a tothom. Hem de tenir present que molts cops aquest període educatiu s’inicia per “obligació”, per conciliar la vida familiar i laboral, provocant un neguit afegit a les famílies que pot esdevenir un sentiment de culpa.   Les mestres hem de tenir en compte que aquestes emocions es traspassen als menuts, però també hem de ser capaces d'acompanyar les famílies en aquests moments d'angoixa.
Els infants no entenen què està passant. Qui som, quin espai? Tornaran els pares? Què passarà quan tinguin gana? Evidentment són preguntes suposades, però ens adonem que aquest neguit i estat d’incertesa va passant a mesura que troben resposta a aquestes necessitats.
Per això és important tenir molt present i organitzat un període d’adaptació on es doni cabuda tant a infants com a famílies, i on es comencin a teixir les relacions personals que ens acompanyaran al llarg de tot el curs.

Com tots sabem, cap persona (gran o petita) és igual a una altra; amb això hem de tenir present que cada família necessitarà el seu temps d’adaptació. És important tenir-ho en compte, i no marcar un temps igual per a cada família, ja que podria ser perjudicial obligar un infant a "superar-lo" sense estar preparat, allargant la seva angoixa, la de la família i la de la mestra.
El més recomanable és iniciar l’escola amb les famílies acompanyant als infants, la qual cosa pot suposar dificultats per conciliar la vida familiar i laboral. Però cal aprofitar aquesta acollida per a conèixer les famílies, les mestres per a conèixer-nos tots plegats i fer un primer contacte amb els infants. Hauríem de viure aquests dies com a un moment de joc, on l’infant es familiaritzarà amb l’escola i amb els qui seran els seus companys d’aventura. Hem de defugir del nostre protagonisme, i intentar que tothom es senti  veritable protagonista del procés, sobretot, els infants.

És un moment de molts canvis per a tots, i un dels moments on més inseguretat tenim com a mestres, com a mares i pares i com a nens; un moment de gran càrrega emocional on tant menuts com grans necessitem un temps per pair i adaptar-nos.

1 comentari:

  1. Aquests dies, llegint sobre l'adaptació, com cada curs, m'he quedat amb una idea: per molt que no plori, el nostre fill o filla segur que també està passant uns moments "extranys"... no podem dir que estigui del tot adaptat fins que no es comporti com sempre, amb total normalitat.
    Dit això, tot el meu suport a les famílies, que esteu passant per moments emocionalment moguts. I si per les nits estan més inquiets del normal, no patiu... també forma part de l'adaptació. Acompanyem-los en aquest procés.
    Bon curs a tothom!

    ResponElimina