LA FRASE

Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que s'en recordin.

El Petit Príncep

dijous, 5 de juliol de 2012

TALLER DE CREATIVITAT






Ja fa dies que veig als infants amb moltes ganes de crear. En petits grups, es van apropant al racó de l'art i practiquen amb els grafismes, perfeccionant cada cop més aquelles línies que ens expliquen una història. O aquelles composicions amb volum, per a complementar les històries que representen a través del joc: una caseta feta amb els troncs és el complement perfecte per a refugiar als animalons de plàstic. Les fustes i les pedres es transformen en carreteres i camins pels cotxes de metall. 



Quan els infants coneixen i tenen a la seva disposició gran varietat de material, costa diferenciar quan estan fent experimentació, quan estan creant i quan estan jugant. De fet, m'atreviria a dir que ho fan tot a l'hora, doncs ells no entenen de matèries; és a través del joc que van practicant i descobrint conceptes i fent aprenentatges. Si escoltem als infants, com a adults, els donem la possibilitat d'estructurar els seus aprenentatges al seu ritme, seguint els seus interessos, i més que segur, el seu moment de creixement. Tal i com va passar el dia que descriuré a continuació:

A primera hora, asseguts al sofà, a mesura que els infants amb les seves famílies van arribant, es va creant un grup de nens, pares i avis, per observar el llibre d'art que una nena està fullejant. És un llibre amb il·lustracions d'en Dalí. Com ja és habitual amb aquest grup, s'inicia una conversa sobre el que observen (ara ja no hi ha conflictes, ja han entès que les creacions, cadascú les interpreta a la seva manera, i una no és ni millor ni pitjor que l'altra). Aleshores vaig recordar un conte d'aquells que, no saps per què, però connecta amb els infants. EL SOMNI D'EN DALÍ. (us copio l'enllaç al vídeo que ha fet una escola de Santiago, tot i que és en castellà, us podeu fer una idea de la història, les famílies que hi éreu amb nosaltres, veureu que faig alguna variació quan ho explico ).

Desprès d'escoltar el conte, és inevitable parlar dels somnis, tothom vol dir la seva! La sorpresa està quan tots s'aixequen a l'hora i van a buscar les bates.


Capto la indirecta... Com generalment a l'espai de l'art s'apropen en petit grup, aquest cop cal reestructurar tota la sala per tal de donar resposta a les necessitats de tots els infants que hi volen participar. Els que no els ve de gust aquest  taller proposen a una altra mestra fer un taller de cuina i jugar a l'espai de psico. Un cop organitzats, ja podem iniciar els nostres aprenentatges.


El silenci al taller creatiu ens indica que hi ha 10 caparrons pensant, creant, experimentant, en definitiva aprenent i expressant.
A l'hora de recollir, dos nens s'adonen que el fang està sec!! parlem del què ha passat, com s'ha secat? Algun infant diu que no ho entèn, doncs a la classe no entra ni el sol ni el vent. El seu company li explica que sí que hi ha vent, que estem nosaltres respirant. Com no arriben a un acord, prefereixen buscar solucions. Una situació paral.lela no em permet fer el seguiment de la conversa, però abans de marxar, em proposen posar el fang a l'aigua. Com s'ha fet massa tard, decidim deixar-ho per l'endemà, i l'espera, va valer molt la pena!


Observar i poder compartir amb els infants aquests processos, ens permet créixer plegats en un clima de respecte i de creixement conjunt.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada