LA FRASE

Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que s'en recordin.

El Petit Príncep

divendres, 9 de març de 2012

Hi havia una vegada... 3 PORQUETS

Gràcies a la intervenció que l’Empar, l’estudiant en practiques que  va acompanyar el grup de grans durant un mes, hem pogut elaborar un conte-resum que justifica la importància dels contes i de l’ús de la paraula amb els més menuts de l’etapa escolar.
Els jocs de falda, les cançons, els contes… fets simples, de tarannà popular que, tal i com ens va recordar la Marta Luna en la seva xerrada "LLEGIR I ESCRIURE PER VIURE" (escola Vilamagore, 21 de febrer), poden semblar un simple joc, però donen a les criatures recursos sintàctics i varietat de vocabulari que els servirà posteriorment per a tenir una òptima lectura.
Amb els contes treballem diferents registres de veu, diferents tonalitats, que els ajuda a identificar als personatges i avançar les accions que aniran succeïnt. Amb els contes més melòdics i repetitus els iniciem a l'estructura del conte, adonant-se de que és format per un inici (Hi havi una vegada...), un nus (acostuma a ser un problema que cal resoldre), un desenllaç (la ressolució del conflicte) i el final (conte explicat, conte acabat). I com no! els contes ens fan volar la imaginació! Comencem a viure la realitat i la ficció i, a mesura que ampliem el vagatge literari, començaran a distingir el món real del fictici.
Com veieu, parlar als nens i les nenes, cantar-los cançons, explicar-los contes,... és molt important des dels primers mesos de vida; només cal adaptar les petites històries a les seves capacitats.


Amb el grup de grans hem fet explicat el conte dels 3 PORQUETS. Amb aquest conte també pretenem donar un cert significat a un número que comencen a veure escrit i que els és molt familiar: el 3. Molts ja comencen a fer 3 anys; qui no ha fet mai la cantarella... 1, 2 i... 3!? Una paraula que ara comença a cobrar un significat numèric; comencem a relacionar el grafisme amb la paraula i el contingut .
Com veureu, el conte l’hem presentat de diferents maneres. Fins i tot el tenim present a l’espai dels Grans! Ombres xineses, contes desmuntats, titelles i elements que els ha permès fer ells mateixos la representació, facilitant un treball de les emocions, jugant amb aquella por fictícia que sempre té bon final, posant-se en la pell del personatge indefens, del porquet valent o del llop ferotge. Una experiència que no ha deixat a ningú indiferent i que tant l’hem gaudit els grans com els petits.




Hi havia una vegada 3 porquets:
                 1,   2   i    3. 
Que un dia estaven jugant, quan de sobte van veure un llop!!!



El porquet petit va decidir que es faria una casa de palla.






El mitjà la faria  de fusta.











I el porquet gran la faria de pedra.









El porquet era a la seva caseta de palla quan van picar a la porta TOC-TOC! “Uix… qui hi ha”, va dir el porquet mort de por…
“Soc el llop! Obre o bufaré, bufaré i la casa tiraré!”, i el llop va bufar… i la casa va tirar! I el porquet va marxar corrents a casa del porquet mitjà.









Els dos porquets eren a la casa de fusta, quan van picar a la porta… TOC TOC!
“Uix… Qui hi ha?”, van dir els porquets tremolant.
“Sóc el llop! Obriu o bufaré, bufaré i la casa tiraré!!” i el llop va BUFAR… i BUFAR… I la casa va tirar!!! I els porquets van anar corrents a la casa del porquet gran que era de pedra…

I el llop va picar la porta. TOC-TOC-TOC…” Sóc el llop!!! Obriu o bufaré, bufaré i la casa tiraré!!” i el llop va
                                 BUFAR… i BUFAR… i BUFAR…!
Però la casa no va poder tirar. Així que creient-se molt llest, va pujar per la xemeneia, i en baixar, amb un cassó que bullia, va cremar-se el cul i…. "Auuuuu, auuuuuu!!!"
Va marxar i no va tornar mai més.

Des d’aquell dia, els tres porquets van poder sortir tranquils a jugar al jardí perquè el llop no va tornar mai més.
I conte explicat… conte acabat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada