LA FRASE

Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que s'en recordin.

El Petit Príncep

dimecres, 23 de novembre de 2011

CONTE CANTAT

Inaugurem la setmana de la música amb un conte cantat, acompanyat d’un teclat, entonem les cançons que volen donar llum i vida a uns titelles que, avui, han volgut seguir dormint...

Sabeu què va passar el dia que els sol es va llevar mandrós...
En Martí es va llevar i tot era enfosquit, feia fred i el sol s’amagava darrera d’un núvol, així, que va decidir cantar-li : “sol, solet, vine’m a veure vine’m a veure, sol solet, vine’m a veure que tinc fred”. El sol, mig enfadat, el va contestar amb un :” si tens fred posat la capa , posa’t la capa, si tens fred posa’t la capa i un barret”.
En Martí,  que no tenia capa ni barret,així que  va decidir anar a buscar altres amics per tal de trobar una solució. Al primer que va visitar va estar al gall, que aquell matí no havia cantat. El gall dormia, així que en Martí li va cantar per a despertar-lo: “ cada dia al dematí canta el gall kikiriki” , però el gall va mig obrir un ull i en veure que encara era fosc, va seguir dormint.
Va seguir el seu passeig i va trobar una marieta descansant sobre una flor: “marieta vola vola, tu que portes camisola, si m’ensenyes el camí dels cel et donaré pa i mel”. Però la marieta seguia dormint profundament.
Veient que tothom dormia, el Martí va tornar a cantar-li al sol: “sol solet vine’m a veure, vine’m a veure, sol solet, vine’m a veure que tinc fred” a lo que el sol va contestar: “si tens fred posa’t la capa, posa’t la capa, si tens fred posa’t la capa i un barret”.
En Martí estava desesperat... no sabia què fer!!! Tothom dormia i el món semblava no tenir color... De sobte, va escoltar una veueta... Un gosset que se’l mirava, va entonar... “el pobre sol solet, no té capa, no té capa, el pobre sol solet no té capa ni barret!”.
En Martí ja sabia què fer!!!!! “ jo li posaré una capa una capa, jo li posaré una capa i un barret!!” i dit i fet, quan el sol va entrar en calor, va lluir més que mai, despertant el gall KIKIRIKI, despertant la marieta, que va començar a  volar, i volar, i amb el seu calor, el sol, va donar llum i color a tot el món... “Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la lluna s'amaga i el sol deixa sortir, bon dia, bon dia, bon dia a tothom, fem fora la gana, fem fora la son".
I conte cantat, conte acabat.


1 comentari:

  1. Molt xulo!!! Suggereixo, per una altra vegada, filmar-ho i penjar-ho al blog, per a què els pares puguin veure les cares que posen el peques.

    Mare del Roberto.

    ResponElimina